El principal atractiu del pis del que partía aquest projecte, era l'enorme quantitat de llum de què disposava, al tenir una gran proporció de façana respecte la seva superfície. Alhora però, aquest era també el seu principal problema: una forma de pis molt allargada amb una amplada molt reduïda.

La màxima va ser evitar a tota costa espais foscos i flexibilitzar l'espai per aconseguir peces grans que no convertíssin en un problema l'amplada del pis.

Així doncs, es van disposar les mínimes separacions, i es va plantejar l'espai de transició entre habitació i sala com una peça que tan podia servir a una peça com a l'altre articulant-la amb una gran porta corredissa.